Ser ja vuit mil milions d’habitants sobre la Terra no deixa de produir, per moments, una estranya sensació de soledat. Primer aprecies l’envergadura, el cop, el so i l’abast d’aquesta multitud, però a continuació, en una esfera més íntima, sents el desterrament, l’aïllament, el silenci. Suposo que amb catorze mil milions també ens sentiríem així alguns dies, abandonats, buits, més sols que un mussol. Al cap i a la fi, hi ha coses de les quals no es pot parlar amb ningú, o perquè són molt secretes i han de morir en el nostre silenci, o perquè no sabem com dir-les, o perquè no trobem l’interlocutor perfecte a qui exposar-les. La relació personal serà sempre un problema.