Salvar la Sanitat passa per un Pacte d’Estat imminent

La sanitat tal com la coneixem al nostre país s’està acostant a un precipici del qual sembla realment difícil escapar. Actualment estem immersos en nombroses protestes i reivindicacions per tot el país que, lluny d’extingir-se, sembla que s’estendran a les comunitats autònomes en les quals encara no s’han produït. Ningú pot enganyar-se. Les organitzacions sindicals, els professionals i les organitzacions que els representem fa molt temps que donem la veu d’alarma i sol·licitem a totes les administracions que escoltin els qui la fan possible. Des del Consell General de Metges participem en la redacció de 45 propostes per a la reconstrucció del Sistema Nacional de Salut, un document presentat i exposat a la Comissió per a la Reconstrucció del Congrés dels Diputats que va comptar amb el suport de totes les forces polítiques, però l’aplicació del qual ha sigut pràcticament inexistent. Aquest és tan sols un exemple de les innombrables solucions que s’han proposat per part dels professionals. Assistim a un bombardeig continu als mitjans de comunicació sobre la falta de metges. En aquest punt crec que val la pena matisar i explicar la situació a la ciutadania, que són, juntament amb els facultatius, els principals afectats. A Espanya, la taxa de metges està per sobre de la mitjana de l’OCDE, tot i que s’estima que aquesta ràtio vagi baixant progressivament. Al nostre país generem molts nous metges, de fet, en els últims 15 anys gairebé hem doblat el nombre de facultats de Medicina, situant-nos com el segon país amb més facultats per habitant, només per darrere de Corea del Sud. No obstant, també és cert que en la pròxima dècada es jubilaran més de 70.000 metges i que reemplaçar-los no està assegurat, per això és necessari un pla que no només cobreixi aquestes places, sinó que les incrementi davant la demanda assistencial. Llavors, ¿per què queden places MIR buides? ¿Què passa amb els metges que no superen l’examen MIR? ¿Què està passant? En la recent Convenció de la Professió Mèdica, celebrada a primers de novembre, vam tenir un espai per debatre sobre les estratègies i la planificació en recursos humans en sanitat. En aquest fòrum es va posar en relleu que el primer pas per posar solució a aquest gran problema estructural és que resulta imprescindible comptar amb la nostra participació en la presa de decisions per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. Per parlar de la falta de metges en el sistema sanitari i fer una adequada planificació, el primer és tenir un registre fefaent de professionals en ple funcionament perquè les dades que tenim actualment no són de qualitat. Necessitem saber quants som, on som i quines especialitats falten, a més de qüestionar-nos si la distribució és la més adequada. Planificar el nombre de diplomats, així com controlar les homologacions i fer-les imprescindibles, sembla clau per pensar en el futur. I això no s’està fent. És cert que falten metges en determinats llocs, principalment per una planificació atziaga i una gestió de recursos humans que tampoc ha sigut l’adequada i que hem de revisar si volem mantenir un sistema universal, equitatiu, sostenible i centrat en les veritables necessitats dels pacients, que mantingui i millori la qualitat assistencial i en què no es perdin ni drets ni condicions de treball. Aconseguir més professionals passa per un augment del finançament que contempli mesures immediates per fixar metges, atraure els que se n’han anat, millorar les condicions laborals i professionals, fomentar la investigació dels que ja hi ha, millorar l’oferta MIR i el procés d’acreditació d’unitats docents amb garanties i reconèixer noves especialitats. Especial preocupació ens mereix l’Atenció Primària al nostre país, que està en cures intensives i a punt de la defunció. A ningú se li escapa que els estudiants de Medicina no volen formar part del múscul de l’Atenció Primària al nostre país, però ¿per què?. En els últims anys, no s’ha apostat per l’Atenció Primària des de les administracions, una especialitat que és absolutament fonamental per a l’èxit del nostre model. En les ofertes públiques d’ocupació (OPES) el problema no és tant el nombre de metges que opten a la plaça, sinó més aviat les condicions que s’ofereixen i en les quals es desenvolupa el treball, i això influeix en l’elecció de places de formació especialitzada. En l’última convocatòria MIR, en la primera adjudicació, més de 200 places van quedar buides, 93 al final del procés, majoritàriament en l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària. Els futurs metges no volen exercir la seva professió en Atenció Primària per raons com la pressió assistencial, les càrregues burocràtiques, les condicions contractuals, la falta d’incentius per exercir en zones de difícil cobertura, les dificultats per desenvolupar una tasca investigadora i docent, la pèrdua d’autogestió als equips d’Atenció Primària i un llarg etcètera. Ara, la majoria d’aquests joves miren a Europa o a la sanitat privada; l’SNS ja no resulta atractiu. Quan escoltem cada dia que falten metges no s’està dient la veritat o almenys tota la veritat. No podem caure en l’error dels anys 80 quan hi havia una borsa de 20.000 metges a l’atur a l’aguait d’oportunitats, perquè ara la situació no és la mateixa, ara existeixen moltes més opcions de guanyar-se la vida amb més dignitat fora. Per tot això, és absolutament imprescindible que les administracions tracin estratègies comunes a tot el territori nacional per donar respostes a aquests problemes que estan trencant la vocació dels professionals i el mateix sistema nacional de salud. I això es diu: Pacte d’Estat.

El més llegit