Escalfant motors

En una final Argentina-Espanya, ¿qui t’agradaria que guanyés? M’ho pregunta un amic, amb ganes de provocar, tot i que ell ja sap la meva resposta: Messi. ¿I en una final a Espanya-Holanda? Cruyff. ¿I en una final a Espanya-Alemanya? Busquets, Pedri, Alba, Gavi, Ansu... Prou, deixem-ho estar. Sense instint patriòtic que ens guiï, el meu amic i jo ens agafem a les emocions i records per triar favorits, però en realitat només busquem excuses per escalfar motors de cara al Mundial imminent. La inauguració és aquest diumenge amb un partit insípid (Qatar-Equador) i, de fet, abans que comenci a rodar la pilota tot resulta indigne. Fa anys que els aficionats ens entreguem a malabarismes diversos per disfrutar del futbol i alhora mantenir un esperit crític veient els excessos i les xifres escandaloses, però aquesta vegada la FIFA ha anat massa lluny. Aquests dies llegim reportatges que descriuen els abusos que Qatar ha comès per pagar-se el caprici de tenir un Mundial, a més es blanqueja així un país classista, on els drets humans no importen i la vida de les dones es regeix per la xaria, entre altres abusos antidemocràtics. Els aficionats més conscienciats tenen l’opció de boicotejar radicalment el Mundial i no veure’n ni un minut, però també es pot disfrutar de l’espectacle sense renunciar a la reprovació. El dubte ens humanitza i, entre el poderós i el feble, simpatia sempre pel més feble. En l’assaig ‘En qué pensamos cuando pensamos en fútbol’, el filòsof Simon Critchley es pregunta: «¿Es pot solucionar el conflicte entre el caràcter associatiu i socialista de la forma futbolística i el capitalisme rampant del seu contingut?». El Mundial de Qatar serà la manifestació extrema d’un capitalisme tardà, fins i tot de la seva decadència, però alhora és el reflex de «la veritat i la falsedat presentades de manera simultània». I contra la perversió dels diners, Critchley recorda una frase de Johan Cruyff: «¿Per quina raó un equip petit no pot guanyar un de més ric? Mai he vist una saca de diners marcant un gol». Que comenci el xou, en el partit inaugural jo vaig amb l’Equador.

El més llegit