Dimarts al migdia es va presentar a Barcelona, al pavelló Mies van der Rohe, una intervenció artística, a càrrec d’arquitectes polonesos i biòlegs catalans, consistent a repoblar amb nenúfars blancs l’estany annex. De fet, els dissenyadors de l’edifici, Ludwig Mies van der Rohe i la (de vegades) injustament oblidada Lilly Reich, van projectar l’edifici estendard d’Alemanya per a l’Exposició Universal de 1929 amb un llac artificial rectangular, un mirall ple de plantes aquàtiques, com testifiquen les fotografies de l’època, amb els seus ‘canotiers’ i para-sols. En el procés, la instal·lació ha recuperat un dels últims nenúfars silvestres de Catalunya, procedent del delta de l’Ebre, així com insectes autòctons, segons la tendència del paisatgisme urbà: la creació de petits microclimes.