Zapatero, el domador de lleons

L’expresident Zapatero és avui una de les persones clau per entendre el diàleg entre bastidors que ha permès cuinar a foc lent les concrecions de la taula de diàleg entre republicans i socialistes, que es miraven de reüll. O més ben dit, entre la Moncloa i un nucli reduït de la direcció d’ERC. De fet, els republicans van reunir la seva Executiva divendres a la tarda, per retre compte del que el president Pedro Sánchez va anunciar per sorpresa a La Sexta de Farreras: la derogació del delicte de sedició. Però és que els portaveus parlamentaris del PSOE i Unides Podem no en sabien res. Patxi López i Jaume Asens no es van assabentar fins minuts abans d’aquest anunci de Sánchez, que ha posat en peu de guerra la dreta espanyola i revoltat i descol·locat el món de Junts, que sembla erigir-se com una CUP de dretes. Patxi López va quedar en evidència davant Carlos Alsina a Onda Cero el dia abans. I Jaume Asens, malgrat ser el primer a parlar de reformar el delicte de sedició, tampoc ha tingut cap protagonisme en la gestió de l’acord. Més aviat al contrari, per la seva insistència a voler exercir de pont i per la poca empatia que genera la seva singular relació amb Waterloo. Uns i altres han optat per prescindir del seu afany per voler arrogar-se un paper de mediador per al qual Zapatero, en canvi, sí que ha estat beneït. Entre altres coses, per intervenir sense afany de protagonisme mediàtic i pel seu tarannà conciliador i desinteressat. A més de la seva aposta al País Basc i després del seu reconeixement d’Arnaldo Otegi com un dels artífexs de la pau. Cautela i discreció han sigut dos dels ingredients per portar a bon port primer l’indult. I ara la derogació de la sedició, endinsant-se en el camí del que ERC anomena ‘desjudicialització’ i el PSOE agenda del retrobament. Un altre factor ha condicionat i –malgrat el que podria semblar– continua condicionant tota entesa i acord. La desconfiança mútua i el desgast o contestació que porta tot acord entre uns i altres. A ERC, amb ressentiment per les dificultats que hi ha hagut per avançar i els incompliments pressupostaris del PSOE, la consigna era: el que hi ha no fia i el que fia ja no hi és. Això és que ‘ja no es paga per avançat’. Mentrestant, a les files socialistes persisteix un menyspreu envers els de Junqueras per allò del tòpic que, la cabra avesada a saltar, salta i saltarà. A més, el PSOE pateix les desmarcades de barons il·lustres com Lambán o García-Page, a més del rebuig que genera en el seu electorat de frontera amb la dreta tot acostament als indepes. Per la seva banda, ERC ha hagut de treure’s de sobre el complex davant les envestides i setge sense treva del món postconvergent, que no ha deixat de llançar tota mena de pulles contra els republicans amb un llenguatge semblant al de la dreta espanyola. En particular, pels acords d’investidura amb el PSOE i el seu suport als pressupostos al Congrés. I és en aquest context que ha ajudat a generar confiança la mediació de Rodríguez Zapatero. Ben vist pels capitostos republicans i que reconeixen el seu compromís sincer en benefici de l’acord. Un Zapatero que va aconseguir congraciar-se amb Pedro Sánchez, malgrat la seva aposta per Susana Díaz juntament amb Felipe González i el conglomerat polític i mediàtic de l’entorn socialista. Zapatero va tenir un paper notable a favor dels indults, com l’ha tingut ara amb la derogació de la sedició. Un canvi significatiu en el Codi Penal que podria tenir continuïtat amb una pròxima correcció de la malversació, que s’hauria de concretar en fase de tramitació parlamentària amb alguna esmena en particular. El procés obert entre ERC i el PSOE també indica una ruptura dels blocs i del transvasament de vots entre aquests, fins fa poc irrellevants. Així ho indica l’última enquesta del CEO, segons la qual el segon partit dels votants d’ERC seria el PSC. I al revés, encara amb més intensitat. És una novetat molt significativa entre dos partits que afronten les pròximes eleccions municipals com a grans rivals. I si això ja va ser així el maig del 2019, que les fronteres s’hagin tornat més poroses el 2022 només accentua la seva disputa electoral amb una ERC més homogènia al conjunt del país, davant un PSC més fort a les grans ciutats i regions metropolitanes. Amb la capital, Barcelona, com a trofeu més desitjat per uns i altres, amb la paradoxa que el candidat virtual de Junts, Xavier Trias, aposta per la sociovergència. Però això ja són figues d’un altre paner en què Rodríguez Zapatero ni entra ni pensa entrar, per allò de «‘zapatero a tus zapatos’».

Zapatero, el domador de lleons

L’expresident ha intervingut en el diàleg entre el Govern i ERC sense ànsies de protagonisme mediàtic i amb tarannà conciliador i desinteressat

El més llegit