... i Qatar segueix impertorbable

Pedro Sánchez es va reunir, el maig passat, amb Tamim bin Hamad, emir de Qatar, per mirar de convèncer-lo que es convertís en el principal proveïdor de gas liquat, atesos els problemes que estava plantejant Algèria. Luis Rubiales, que es va emportar la Supercopa a l’Aràbia Saudita, ja ho saben, amb l’ajuda de l’angelical Gerard Piqué, encara no ha contestat a la petició d’Amnistia Internacional perquè la selecció llueixi el braçalet arc de Sant Martí ‘One Love’ al Mundial de Qatar, per protestar contra la discriminació del col·lectiu LGTBIQ+. Gianni Infantino, el president de la FIFA, que, segons el seu predecessor, Joseph Blatter, «dorm al mateix llit» que els organitzadors de la Copa del Món, diu que els periodistes que acudeixin a Qatar només han d’informar del campionat, «que serà el millor de tots els temps». La selecció dels Països Baixos subhastarà les seves samarretes i la recaptació la donarà per millorar la situació dels treballadors migrants i les famílies dels 6.500 morts a les obres de l’opulent campionat. Falsos, cínics De debò, de veritat, ¿qui mirem d’enganyar? No seria més fàcil, des de Sánchez fins als conscienciats jugadors neerlandesos (Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Suïssa, Gal·les i Anglaterra també lluiran el braçalet ‘One Love’), passant pels impresentables Blatter, que va ser qui va concedir (i, després, se’n va penedir, ¡més falsedat, impossible!) la Copa del Món a Qatar i el mateix Infantino, reconèixer: «Senyors, això és el que hi ha i estem lligats de peus i mans perquè necessitem el gas qatarià». I punt. Fa mesos que denunciem tot el que ocorre a Qatar. I no ha passat res. Ara resulta que els mitjans de comunicació de tot el món, no només han enviat a la Copa del Món els seus millors periodistes esportius sinó els seus millors reporters socials i econòmics, per continuar explicant el que ja s’ha explicat. I, ho sento, però no ha servit de res. És més, aquests periodistes porten una aplicació (obligada) al seu mòbil per tenir-los localitzats, no sigui que vagin als suburbis de Doha a parlar amb els familiars dels morts i tinguem un problema. Tot per la pasta Això sí, després que els polítics, els dirigents, els patrocinadors, els banquers, els rics, els emprenedors, els ‘influencers’, per cert, convidats a despeses pagades perquè narrin com de bonic que és Qatar, hagin mirat cap a un altre costat, encara hi ha qui té la cara (i esperança) que Leo Messi s’aixequi la samarreta quan marqui el seu primer gol i mostri la inscripció que va mostrar Erling Haaland on podia llegir-se «Drets Humans, fora i dins del camp». Ara resulta que tots els cínics que han contribuït que Qatar blanquegi el seu estil de vida amb aquesta fastuosa Copa esperen que els futbolistes denunciïn el que ells han silenciat. Com va dir Luis Enrique: «Jo no soc polític, tant de bo la qualitat de vida de les persones pugui ser millorable al món sencer, però aquesta no és la meva feina, ho sento».

El més llegit