La malversació... i altres coses

Cartes de cara amunt. Oriol Junqueras exposa a EL PERIÓDICO les condicions per negociar els Pressupostos de la Generalitat amb el PSC de Salvador Illa: la qüestió és la posició dels socialistes en el debat del delicte de malversació que se substanciarà, segons va dir diumenge Pedro Sánchez a ‘La Vanguardia’, durant la tramitació de la reforma del Codi Penal per suprimir el delicte de sedició. Les condemnes per malversació de fons públics amenacen diversos dirigents d’Esquerra, entre ells Lluís Salvador i Josep Maria Jové, però també les finances del partit pels avals davant el Tribunal de Comptes. El tema de la malversació és molt espinós. Hi ha juristes que consideren que, en el cas que ens ocupa, és connex al de la sedició, de manera que seria inaplicable l’un sense l’altre. Això faria innecessària la reforma que demana Junqueras. Reformar la malversació és delicat perquè és un tipus penal popularment lligat a la corrupció. En realitat, castiga el fet de gastar diners públics inadequadament. L’enriquiment personal és un cas evident. Però també podria ser-ho en activitats que no siguin d’interès general. Qualsevol reforma mal explicada pot fer olor de polítics regalant-se mútuament la impunitat. Ja hi ha qui ha vinculat abans aquesta possible reforma a José Antonio Griñán que a Junqueras. No serà un camí fàcil. Del recorregut fins ara entre els socialistes i els republicans, queden altres coses per complir a part de les que recorda Junqueras. La principal és una reclamació de Salvador Illa des de l’inici d’aquesta aventura: la creació d’una taula de diàleg també entre partits catalans. La seva posada en marxa donaria, sens dubte, protagonisme al PSC d’acord amb la seva condició de primer grup parlamentari. Però seria també un estabilitzador del Govern de Pere Aragonès, que compta només amb 33 diputats de 135. La societat civil viu aquest camí de diàleg intern com una necessitat, malgrat que el partidisme empenyi Junqueras a menysprear el PSC i plantejar que la seva única negociació és amb el PSOE. Ara que ja ha guanyat el congrés d’Esquerra, Junqueras ha de ser realista: sense el PSC, res del que ha anat pactant amb el PSOE s’hauria esdevingut. I no tant per generositat, sinó per pur interès. Cada partit en té els seus i no entendre els dels altres només porta a l’onanisme. És a dir, a la infructuosa unilateralitat.

El més llegit