La guerra dels xips s’escalfa

Les noves restriccions imposades pels EUA a l’octubre per frenar el progrés de la Xina en la fabricació de semiconductors escalfen la guerra tecnològica entre les dues superpotències i impulsen un desacoblament, potser més greu per a Occident que per a la mateixa Xina. Washington vol impedir els avançaments militars i d’intel·ligència de Pequín, però la contesa desencadenada va molt més enllà, és una guerra pel control del futur. Els EUA no només han prohibit l’exportació de xips, sinó també les eines, la tecnologia i el ‘software’ necessaris per dissenyar-los i produir-los. La restricció afecta totes les empreses del món, que no podran vendre oblies de supercomputació i intel·ligència artificial (IA) fabricades amb ‘software’, maquinària o tecnologia nord-americana. També, els nord-americans que treballin per a aquest tipus d’empreses xineses hauran de demanar permís a Washington. Molts xinesos se’n van anar a estudiar als EUA, després van treballar i es van nacionalitzar nord-americans i després van tornar al seu país a muntar la seva pròpia empresa. Ara hauran de triar entre demanar permís o cedir el passaport o el permís de residència als EUA. En els últims anys, 1.400 científics van abandonar els EUA pel racisme i les sospites del fet que treballaven per a Pequín. Biden vol emular l’‘èxit’ de Trump al sancionar Huawei, el gegant tecnològic xinès, que va vendre la seva divisió de mòbils després de perdre el 80% de la seva quota de mercat per la prohibició d’utilitzar xips amb tecnologia nord-americana. Pretén fer el mateix amb totes les tecnològiques, però no és tan fàcil. Necessitarà assegurar-se la submissió dels aliats. De moment, hi ha bastant malestar en l’alemanya Siemens i l’holandesa ASML, líder mundial en equips de fotolitografia de semiconductors. Aquestes empreses, juntament amb les nord-americanes Synopsis i Cadence, copen gairebé la totalitat del mercat d’eines. La prohibició de les exportacions a la Xina suposarà, a curt termini, pèrdues de centenars de milers de milions de dòlars a empreses com Intel, Applied Material i Nvidia. A llarg termini pot reportar beneficis, però ara com ara agreuja la recessió global i pot perjudicar l’exportació xinesa d’oblies de gamma baixa, que utilitzen la indústria automobilística i d’electrodomèstics. D’altra banda, la Xina no es rendeix amb facilitat. Khrusxov va retirar el 1960 els científics soviètics que havien d’ajudar la Xina a fabricar la bomba atòmica i, quatre anys més tard, Mao va supervisar la primera explosió nuclear de la República Popular. De la mateixa manera, Huawei ja compta amb el seu propi sistema operatiu, Harmony. El president Xi Jinping cerca l’autosuficiència tecnològica abans de les primeres sancions a ZTE i Huawei. A l’octubre, al XX Congrés del Partit Comunista Xinès, va insistir en «una autosuficiència i fortalesa en ciència i tecnologia més significativa». Pequín ha invertit 100.000 milions de dòlars en la indústria de microxips, i els governs de Shenzhen i Xangai ofereixen fortes subvencions a empreses i incentius per atraure talent en tecnologia de salut, quàntica, aeroespacial, IA, biotecnologia i altres del futur amb les quals col·locar Pequín al cim tecnològic mundial el 2035. SMIC, la principal farga xinesa, fabrica xips de 14 nanòmetres, però després de la seva inclusió en la llista negra dels EUA el desembre del 2020 ha tingut problemes per acostar-se a 10 nm. Mentrestant, els gegants Taiwan Semiconductor Manufacturing Co (TSMC) i la sud-coreana Samsung Electronic els han reduït a 3 nm. Les amenaces de Pequín a Taipei de recuperar l’illa rebel, «fins i tot per la força», també juguen en aquesta guerra tecnològica. Taiwan ha prohibit als seus enginyers d’alt nivell treballar per a la Xina continental i ha augmentat les sancions per transferència de tecnologia. Ni les restriccions, ni l’aprovada a l’agost llei de xips i ciència, que dedica 53.000 milions de dòlars a incentius per fabricar en terra nord-americà, serviran per atrapar TSMC, que produeix amb disseny dels EUA el 90% dels xips més avançats del món, ni a curt termini per igualar Samsung. Pequín considera les restriccions «un acte d’intimidació tecnològica», però encara no ha utilitzat la llei del 2021 de contramesures contra sancions, per la qual respondria contra els gegants dels EUA que operen a la Xina, com Tesla, Apple i Microsoft. En aquests treballen centenars de milers de xinesos i el Govern no els vol posar en risc. La seva jugada és a llarg termini.

La guerra dels xips s’escalfa

En aquest conflicte entre les dues superpotències s’impulsa un desacoblament, potser més greu per a Occident que per a la mateixa Xina

El més llegit