És el que hi ha. No sé si això sona a rendició; vull pensar que no, però ja n’hi ha prou de clavar-se cops de cap contra el mur. Per motius ideològics, familiars, per una badada, per portar la contrària, perquè molen els braçalets ‘rojigualdos’, perquè ser ‘cayetano’ està de moda o pel que sigui, però existeix una gran part d’espanyols de diferent edat i condició –no són quatre gats– que mai renegaran del franquisme. Ni de la seva herència. Abandonem tota esperança. Si un líder de la dreta com Alberto Núñez Feijoo, proclamat als quatre vents com a paradigma de la moderació i la sensatesa, ha sigut capaç de sintetitzar el nostre passat més sagnant amb la frase: «Fa vuitanta anys nostres avis es van barallar...», llavors és que no hi ha res a fer.