Per enèsima vegada ha dit que no. Ja no posa excuses. Simplement, un «no, gràcies, aquest dia em resulta impossible». Durant unes hores, dubta. «Supera-ho ja», es diu. Però, després d’un sopar ennuegat i una nit sense dormir, assumeix que el seu equilibri mental requeria una nova negativa. I, sí, ha arribat l’alleujament, tot i que també aquell aquest rastre amarg, vell conegut. Però la vida és així, millor conèixer els mateixos límits. «¿Per a què patir?», es diu. Es consola.
Aigua corrent
La dona funàmbula
Aquesta setmana, l’escriptora Emma Riverola es posa a la pell d’una dona que... No, un moment. ¿Ho hauria de fer? ¿Està preparada? ¿Segur?
Temes:
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme