Els Yes Men van ser pioners en el que avui es coneix com troleig. Activistes compromesos amb la broma, amb l’art i amb la justícia, es van dedicar durant els primers anys d’internet a crear pàgines webs iguals que les de grans empreses, i esperaven que algun periodista o gestor cultural cliqués la casella de ‘contacte’. Un cop els contactaven, els Yes Men acudien de pressa als mitjans o a conferències per a milionaris disfressats de directius de les companyies.