«Ho sento. Venen uns mesos complexos»

Fa un any, a les jornades de s’Agaró, Luis de Guindos, vicepresident del BCE, em va dir que si la inflació pujava fins al 4%, ho passaríem malament. ¿Qui? ¿El BCE, que hauria d’apujar els tipus? ¿Els europeus, pel risc de recessió? ¿Els espanyols, perquè Espanya és més vulnerable pel seu alt deute? Crec recordar un fugaç: «Tots». Ha passat un any, la guerra d’Ucraïna ja fa mesos que dura i la inflació ha assolit cotes del 10%, més de cinc vegades el 2% que el BCE considera l’objectiu irrenunciable per evitar el risc de ruïna econòmica. Però el desastre –alguns ho preveien al setembre– no ha arribat. La Comissió Europea va publicar aquesta setmana les seves previsions i tot i que contempla dos trimestres de creixement negatiu (el quart d’aquest any i el primer del 2023), creu que la zona euro creixerà l’any vinent un 0,3%. I Espanya, un 1%. Gairebé res, però més que la mitjana. La recessió europea només serà «tècnica». Però Guindos, potser l’espanyol que per la seva talaia té una perspectiva més àmplia, va ser divendres molt caut. I quan Anna Balletbò, l’ànima de les jornades, li va etzibar amb la seva coneguda desimboltura que el BCE no podia apujar més els tipus d’interès (dos punts els últims mesos), Guindos la va reconvenir: «Ho sento, Anna, venen uns mesos complexos». Traducció: els tipus d’interès continuen pujant, però no sabem quant ni fins quan; tot dependrà de les dades d’inflació. I si baixa un mes, com a l’octubre a Amèrica, pot animar els mercats, però no impressionar els banquers centrals. Per a Guindos, les previsions de la Comissió són significatives per la tendència que marquen. Empitjoren cada vegada. Anem a menor creixement, més inflació, pujades de tipus i una incertesa creixent. A mitjans del 2023, la inflació continuarà alta (la Comissió preveu una mitjana anual del 6%), hi haurà recessió (¿momentània?), i el BCE no podrà abaixar els tipus sense perdre credibilitat en la seva missió d’ancorar la inflació en el 2%. La inflació no és només d’oferta (preus del gas i matèries primeres). Hi ha excés de liquiditat i la prova és que els bancs no necessiten apujar els tipus del seu passiu. I és clau que la política fiscal –l’acció dels governs per protegir la població (o abaixar impostos)– no contraresti la política monetària. Quan això passa (la Gran Bretanya) s’origina un caos que ha fet que Liz Truss hagi sigut el primer ministre britànic més efímer. I Guindos va recalcar, amb preocupació, que el 80% de les ajudes dels governs no van destinades als més febles, sinó al total de la població, cosa que contradiu la política del BCE i és nociva, perquè obstaculitza els senyals dels preus. Però tant Guindos com Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, es van separar dels ‘falcons’. El BCE serà prudent a l’hora de reduir els seus balanços (per exemple, deixar de recomprar el deute públic que venci). I veuen encoratjador que les economies –no només l’espanyola– estiguin sent molt resilients en l’ocupació (és més alta que abans de la pandèmia), cosa que en part compensa la pèrdua de poder adquisitiu. La gran pregunta és, si a mitjans del 2023, amb l’economia caient, pujaran les pressions dels governs perquè el BCE no prossegueixi el seu objectiu d’abaixar la inflació. Guindos no es va endinsar en aquest supòsit (els governs europeus –o alguns– contra el BCE), però després Juan Cerruti, economista en cap del Banco Santander, ho va desdramatitzar. El BCE ha d’abaixar la inflació reduint el creixement i els governs, protegir els seus ciutadans. D’acord. Enric Fernández, el seu homòleg a CaixaBank, va insistir defensant que els governs, per assegurar la pau social, subvencionin el consum d’electricitat, i Rafael Doménech (BBVA) va ser més optimista a curt termini, però va alertar dels riscos de futur de la desglobalització. Així, el 2023 no serà un any fàcil per a ningú. I Guindos va defugir la polèmica amb Pedro Sánchez: respecte institucional al president, però reafirmació en la solvència dels informes del BCE. Només al final, en resposta a una pregunta, es va permetre una llicència mínima: «Alemanya pot gastar 200.000 milions en ajudes, perquè té un deute del 65% del PIB; altres països tenen més deute». L’espanyol és del 113%. No ho va dir.

«Ho sento. Venen uns mesos complexos»

Luis de Guindos, vicepresident del BCE, diu que els tipus d’interès continuaran pujant

El més llegit