La tramitació de la reforma legal per derogar el delicte de sedició i canviar el tipus penal dels desordres públics agreujats marca un abans i un després a Catalunya. És el resultat del que Pedro Sánchez va anomenar en el seu moment desinflamació i del que Oriol Junqueras anomena desjudicialització. Els indults als condemnats per l’1-O i aquesta reforma són el resultat de la negociació. De manera que aquest és el marc mental que s’obre pas a Catalunya. I decau el de la unilateralitat, el de la confrontació i el de la venjança. Cap negociació està exempta de riscos. I els que no la protagonitzen els posen en primer pla. El PP insisteix en el risc que un altre intent com el de l’1-O tingui menys tipificació penal i animi els independentistes a repetir-lo. El cert és que l’anterior tipus penal no els va dissuadir. Junts mira de posar en evidència que la lletra petita no agradi tant Esquerra com l’anunci a so de bombo i platerets. El cert és que s’obre un temps nou en què no s’ha de posar gaires expectatives, però sí algunes esperances.