Calidoscopi | Article de Julio Llamazares Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La pedra negra

Un no entén les reaccions de totes aquelles persones que reben amb recel els emigrants pobres o els que fugen dels conflictes bèl·lics sense mostrar cap compassió cap a ells.

VINCENZO CIRCOSTA

En un preciós article publicat a ‘Abril’, el suplement de llibres d’aquest diari, l’escriptor grec establert a Suècia Theodor Kallifatides (recordin: ‘Una altra vida, encara’, ‘El asedio de Troya’, ‘Mares i fills’, ‘Timandra’...) reflexionava sobre la ‘morriña’, paraula que està escrita així, en gallec, en el títol de la seva última novel·la traduïda al castellà: ‘Amor y morriña’, i ho feia rememorant una vella expressió grega referida als emigrants que mai tornaven que diu: va tirar una pedra negra darrere d’ell. Als seus 84 anys, Kallifatides potser comença a pensar que ell és un d’aquests emigrants que mai tornen al seu país i la idea l’omple de ‘morriña’. Per això recorda Temístocles, aquell avantpassat seu del segle IV abans de Crist defensor d’Atenes contra l’Exèrcit persa, al qual va derrotar en la famosa batalla de Salamina, que, a l’exili, al final de la seva vida, quan se li va preguntar per si desitjava ser enterrat a Grècia, va exclamar: «En qualsevol lloc de la terra hi ha una tomba per a un home bo».