Luis Enrique i els seus soldats

Ni una sola sorpresa. Ni una. ¿Guillamón?, d’acord, potser. Mitja sorpresa. Luis Enrique, que dirigirà per primera vegada una selecció en un Mundial després d’haver-ne disputat tres com a jugador, ha convocat els seus 26 soldats de (gairebé) sempre, fins i tot abans de recitar-los a cegues (els tenia al cap des de fa setmanes, tot i que ha reconegut que «fins a última hora he tingut un dubte en atac») ha dit que hi havia un munt de jugadors que l’havien ajudat a arribar fins aquí però que no hi entren. Bona part d’aquests jugadors (descartats) són del gust de molts aficionats i, fins i tot, de molts experts, crítics, tertulians i tècnics. Per exemple el porter Kepa, a qui tots consideren, ara, el que més en forma està; i Iñigo Martínez, i el joveníssim culer Baldé, que ha fet un esprint final demolidor per colar-s’hi, però no ha pogut amb els veterans Alba i Gayà; i, per què no ¡home!, el guerrer Sergio Ramos (Piqué no, ja que ja està ficat en els seus negocis d’emprenedor), posats a reclutar gladiadors. Els que no hi van I tocadors i cervells del mig del camp com ara Canales, Parejo, Thiago, Brais Méndez, el gran Merino; per no parlar, és clar, de l’etern absent Iago Aspas, un dels grans golejadors (i assistents) de LaLiga i el gegant, simpàtic i intel·lectual Borja Iglesias, que brilla amb llum pròpia a l’immens Betis, el sorprenent Jutglà i l’immens i prodigiós Gerard Moreno, que ha fet un esforç similar (no recompensat) al d’Ansu Fati per anar al Mundial i se n’ha quedat a les portes. Luis Enrique ha convocat els seus i amb ells anirà, diu, a mort a Qatar. «De por no morirem». Continua sent, sens dubte, un equip d’autor, continuen sent els soldats, els guerrers, els gladiadors de Luis Enrique, aquells que compleixen a cegues les ordres, la tàctica, les estratègies del seleccionador. Equip d’autor El míster ha repetit amb els que confien i creuen en ell. Ni un més. És cert que hauria pogut fer una selecció més divertida i que, al decidir-se pel nombre més ampli de convocats (26), fins i tot hauria pogut ser una mica més atrevit. Però, no, Luis Enrique creu en els seus i aquests són els que hi van. A partir d’ara i qui sap si, fins i tot, un cop començada la Copa del Món, assumirà, com sempre, les crítiques pels absents, fins i tot per aquells que o són suplents al seu equip o ni tan sols estan en la millor forma com, per exemple, Koke, Llorente, Sarabia, Asensio, Ferran Torres i Ansu Fati. És evident que el líder d’aquesta selecció és Luis Enrique. Aquí no hi ha líder al camp, tret que mirem el paper del veteraníssim Busquets o, fins i tot, un lateral com Gayà, però poc més. El líder és el míster i per a ell seran tots els elogis i totes les crítiques. Pot ser, sí, que el seu màxim atreviment hagi sigut convocar 20 debutants en un Mundial, risc enorme en una competició tan llarga i tan especial. Però bé, ell també debuta, ell també és nou a la banqueta mundialista. I a ell ningú li discuteix res. A mort amb els seus soldats.

El més llegit