El belga Georges Simenon, el creador del comissari Maigret, va escriure a ‘Carta a mi madre’: «Mentre vas viure mai ens vam estimar, bé ho saps. Els dos vam fingir. Avui, crec que tots dos teníem una idea inexacta de l’altre». De la mateixa manera, l’escriptor nord-americà Richard Ford va traçar un retrat al carbonet de la seva progenitora a ‘Mi madre’: «Recordo que la meva mare va ser sotmesa a una histerectomia i el meu avi, Ben Shelley, li feia bromes sobre com de bones ‘barberes’ havien sigut les monges de l’Hospital de Santo Domingo. Això la feia plorar». També Roland Barthes, popa de la semiòtica, va escriure un ‘Diario de duelo’ després de la mort de la seva mare... Simenon, Ford i Barthes: tres prebosts de la cultura, reflexionen sobre la relació amb les dones que els van crear en tres llibres considerats literatura de la bona, sense etiquetes ni menyscaptes. En canvi, quan una escriptora medita sobre el vincle invers, automàticament l’assumpte perd transcendència universal.