Política i moda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Alerta, sedició

En el precís instant en què Pedro Sánchez anunciava davant les càmeres la reforma del delicte de sedició, es van disparar les alarmes; i no només em refereixo a les previstes (PP, Vox, Cs), sinó més aviat a la que es va colar per les finestres de la Moncloa: una sirena

El president del Govern espanyol va anunciar la reforma de sedició amb els finestrals oberts de bat a bat. És cert que el canvi climàtic ens ha trastornat les estacions i encara al novembre sembla que el fred no arriba amb la intensitat amb què abans se l’esperava. Però, i encara més a Madrid, és estrany que, si no ets fumador, un 10 de novembre a les 9 de la nit et vingui de gust obrir per prendre l’aire, tot i que hi hagi l’excusa que els focus donen calor. La posada en escena a la Sala Tàpies no era nova: ja s’havia donat en una entrevista anterior el 2018 amb el mateix canal de televisió. La diferència és que llavors era setembre i fins i tot la presentadora anava sense mànigues. Pedro Sánchez tampoc ens havia demanat encara petits esforços per estalviar energia i combatre l’escalfament global, ni coincidia la cita televisiva amb la (hipòcrita) cimera del clima a Egipte, esponsoritzada per Coca-Cola (que, com denuncien les organitzacions ecologistes, és una de les empreses amb més producció de plàstic d’un sol ús), i a la qual líders i participants van arribar a bord de 400 jets. Amb tot, volies escoltar el que havia de dir Pedro Sánchez, però al contemplar l’estampa pensaves no ja com un ecologista, sinó com una mare amb sentit comú i de l’estalvi: «Fill, tanca la porta, que entra fred».