Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Una vella història nuclear

El Govern descarta la construcció d’un magatzem temporal centralitzat, ja que no el vol imposar a cap autonomia, i opta perquè cada central nuclear guardi els seus residus. La solució és irracional

El 2011, EL PERIÓDICO va entrevistar James Lovelock, pare de l’ecologia moderna, que va morir aquest juliol amb 103 anys. El temps està donant la raó als seus negres vaticinis sobre el canvi climàtic. Ja llavors em va cridar l’atenció que afirmés dues coses. La necessitat de recolzar-nos en l’energia nuclear per transitar cap a una economia descarbonitzada. I que els residus radioactius ben gestionats no constitueixen cap problema. Ell i la seva dona, explicava, havien viscut tranquil·lament 25 anys a prop del cementiri nuclear de La Hague (Normandia). Fa una dècada estàvem discutint sobre la construcció d’un magatzem temporal centralitzat (ATC) per als rebutjos dels nostres reactors en lloc d’enviar-los a França (pagant, és clar) o emmagatzemar-los a les piscines de les centrals. Una de les alternatives més solvents era situar-lo a la Ribera d’Ebre, on els alcaldes no hi veien cap inconvenient. Però el Govern de la Generalitat s’oposava des de l’alarmisme. Catalunya no n’era una excepció. Mentre tots els municipis candidats a acollir l’ATC hi estaven encantats, perquè suposaria una inversió fabulosa, els governs autonòmics hi estaven en contra, ja que quedava lleig acollir un cementiri de residus nuclears.