Madonna: ¿qui és aquesta noia de 64 anys? | Llimona & vinagre, per Pilar Garcés

Una dona que ha viscut de provocació en provocació, ¿per què hauria de canviar ara? Pobre de qui esperi jubilar Madonna un any d’aquests. No ha comprès el concepte d’eternitat, ni el poder de la bola de miralls sobre la pista de ball. Està sonant ‘Time goes by so slowly’ (El temps passa tan lent) mentre l’‘Ambició Rossa’ busca i troba maneres per continuar impactant en un públic entregat, però cada vegada més dispers en les seves eleccions. Fa uns dies es va disfressar de la reina Isabel I la Verge per Halloween amb un escot vertiginós, després va bolcar a Instagram una sèrie de fotos amb els pits a l’aire i el mugrons convenientment coberts per dibuixets per defugir les normes antiporno de la beata xarxa social, i per acabar es va declarar homosexual a TikTok. Res nou sota el sol de l’imperi del ‘like’. Ni ho necessita, ni li aporta, però Madonna ha de seguir la màxima existencial que l’ha fet mundialment famosa, comportar-se de forma libèrrima, retorçar les normes i arribar tan lluny com pugui. Tot i que ja quedin pocs pecats per explorar. S’han complert 30 anys des de la publicació de ‘S.E.X.’ un llibre amb poemes, relats eròtics i fotos de Steven Meisel que la mostrava en diversos posats insinuants amb dones, homes i viceversa. Tot i que l’artista ja havia fet parlar la societat benpensant amb les seves cançons irreverents i vídeos atrevits (la creu en flames, la creu a l’orella) oferia un pas de rosca en el seu gust per atemptar contra la moral establerta. Va rebre una atenció mundial i el repudi dels de sempre. Tres dècades després, ha hagut de ser ella mateixa qui es reivindiqui com a matriarca incombustible de la música, desencadenant una petita guerra nuclear de suspicàcies entre les actuals dives del pop. «Fa trenta anys vaig publicar un llibre anomenat ‘S.E.X.’ que incloïa fotos d’homes besant altres homes, dones besant dones i a mi mateixa besant tothom. [...] Em vaig passar els anys següents sent entrevistada per gent estreta de mires que intentava avergonyir-me per apoderar-me com a dona. Em van dir puta, bruixa, heretge i diabòlica. Ara Cardi B canta sobre el seu cony, Kim Kardashian pot aparèixer a qualsevol portada ensenyant el cul i Miley Cyrus pot córrer-se a sobre d’una bola de demolició. De res, putes», va escriure a les seves xarxes socials. Al poc li va respondre la rapera Cardi B. «Les icones et deceben quan has arribat al cim de la indústria [...]. Ella podria donar el seu punt de vista sense posar emojis de pallasso i anar-se’n de la llengua». Però no seria Madonna. La brega es va resoldre en privat i amb les mostres d’admiració i respecte que les artistes de generacions han brindat a qui els va obrir totes les portes (Beyoncé ‘dixit’). Les que ens posàvem un guant sense dits de niló perforat, un bon rímel als ulls i una lluna de pega sobre el llavi, minifaldilla de volants en rest, per a la disfressa de Madonna a la festa de fi de curs pentinem canoses i hem deixat de comptar-nos les potes de gall. La nostra deessa, tanmateix, s’exhibeix més jove que quatre generacions de fans, que tots els seus exmarits i que la seva pròpia primogènita Lourdes, de 26 anys, després d’unes cirurgies que han esborrat els seus trets d’abans. Quina necessitat. Únicament la de fer el que li dona la gana. La incongruència de reivindicar la seva experiència en un gremi on ho ha aconseguit gairebé tot (és l’artista femenina que més discos, 250 milions, ha venut en la història) i deixar-se la cara irreconeixible, com la d’una animadora d’institut, només s’explica des del vertigen que han de sentir les dones de l’espectacle a l’envellir en permanent escrutini. Ningú li diu res a Mick Jagger sobre l’escenari als seus 79 anys, però sí a Madonna, que prefereix re-crear-se i emular Mickey Rourke o el seu amic Michael Jackson, amb idèntic desolador resultat. Un recent vídeo, que apareix sil·labejant estrofes violentes d’altres artistes, va aixecar una onada de comentaris entre els seus seguidors i odiadores, preocupats per la seva deriva mental. No hi ha tal. La deessa que es va treure la jaqueta de cuir i els cossets punxeguts per casar-se en un castell escocès amb el director de cine Guy Ritchie, batejant el nadó de tots dos vestida de ‘tweed’ i perles, està en una altra fase i la disfrutarà escandalitzant com ella sap als qui li tornen a demanar, com fa 30 anys, que amagui el seu sexe. La Material Girl, monument immaterial a la dona apoderada, no es taparà perquè el calendari l’anomeni àvia.

El més llegit