María Jesús Ibáñez ha llançat a l’edició digital d’EL PERIÓDICO un projecte que mereix tota l’atenció. Es tracta de presentar cada mes quins són els aliments que toca menjar. El menjar de temporada s’ha perdut. Durant un parell o tres de dècades, el ‘cool’ era trobar botigues que venguessin productes fora de temporada. Els esnobs consideraven que un dels avantatges de la globalització era precisament poder menjar tot l’any només aquells productes que més els agraden. Aquesta moda, sumada a la pèrdua de la cultura alimentària que acumulaven les nostres àvies de quan encara freqüentaven el món rural no industrialitzat, ha resultat ser un desastre. Primer, perquè ha arruïnat l’agricultura local, la qual cosa ha fomentat la despoblació, la pèrdua de riquesa i la pèrdua de seguretat en el subministrament com vam poder comprovar en la pandèmia. En segon lloc perquè menjar-se una fruita fora de temporada significa deixar una empremta de carboni insuportable per a les generacions amb consciència mediambiental. I en tercer lloc perquè aquest tipus d’aliments només poden vendre’s en mercats globals quan es produeixen industrialment, en condicions moltes vegades incompatibles amb els drets humans i, de nou, amb la sostenibilitat.