És un acte de fe immensa suposar que la societat catalana aviat pugui reconstruir per si mateixa una normalitat dinàmica més enllà del procés. Apagats els contenidors en flames, amb oportunistes i nàufrags giracasaques, aplicades les sentències judicials i amb JuntsxCat torpedinat per ERC, el paisatge després del procés és una inèrcia multiforme, encara en mans d’un búnquer polític que pensa tornar-ho a fer fins i tot sabent que no es pot. Les distintes faccions mediàtiques de l’independentisme disputen sobre qui s’emporta més subvencions públiques. El tres per cent reapareix als jutjats. Si a la Indonèsia convulsa a la dona del corrupte Suharto li deien coneixia per «Senyora deu per cent», ¿qui seria la Senyora tres per cent de la Catalunya pujolista?