Des que va entrar a formar part del Govern, Yolanda Díaz ha sigut una de les ministres més ben valorades. En algunes enquestes, la que més. Per sobre de l’aprovat o fregant-lo, des que és vicepresidenta. Al pol oposat, les dues ministres de Podem, Ione Belarre i Irene Montero, són les que obtenen pitjor puntació. Acceptem que, en política, els sondejos no ho són tot, i per a l’esquerra de l’esquerra, encara menys. Seria absurd pensar en llistes i projectes basats únicament en una cosa tan efímera com la popularitat. Allà hi ha els exemples d’Albert Ribera i Inés Arrimadas per fugir del papanatisme demoscòpic. No es pot fer política només amb les enquestes. Però, ¿es pot fer contra elles? Sobretot quan no es tracta d’una dada puntual, sinó d’una cosa que es repeteix mes rere mes, sondeig rere sondeig, basat en els èxits de la vicepresidenta. Mentre ella suscita interès, confiança, i fins i tot il·lusió, les lideresses de Podem no aconsegueixen trencar el sostre del seu exigu univers electoral.