Intercepció

Sí, ja sé que sembla el títol d’una nova pel·lícula de misteri o ciència-ficció, o de la nova sèrie de moda a Netflix o HBO, però no és això. Seria més a prop de la jugada de futbol americà en què l’atacant llança un pas llarguíssim i el defensor intercepta la pilota, agafant-la abans que el davanter de l’equip contrari pugui rebre-la. Doncs la paraula ‘intercepció’ (de l’anglès ‘interception’) està de moda en oncologia. La idea darrere d'aquesta seria poder actuar abans que el càncer estigui avançat, prevenint la seva progressió posterior, o detectar-ho en estadis precoços on les intervencions mèdiques –cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia– puguin ser curatives. Per a molts tipus de tumors aquesta intercepció ja es realitza en certa manera. Per exemple, en el cas del càncer cervical, les citologies en les revisions ginecològiques han salvat milers de vides al detectar displàsies (cèl·lules alterades, però encara no tumorals) o neoplàsies cervicals intraepitelials (CIN) que poden ser fàcilment tractables. En el cas del melanoma, la detecció individual de canvis a les nostres pigues seguida d’una visita al dermatòleg han permès extirpar aquests tumors quan encara són incipients. De la mateixa manera, la mamografia, tot i que clarament millorable i molesta, ha aconseguit que cada vegada es detectin tumors de mama més petits que només requereixen cirurgies poc invasives i mínima quimioteràpia. Tot això sense comptar que les vacunes contra el virus de l’hepatitis B i els virus del papil·loma eviten el desenvolupament de certs tumors del fetge, el coll uterí, penians, anals i de la boca i el coll. Detecció precoç i prevenció. Recentment, l’Institut Nacional del Càncer dels EUA (NCI) ha publicat una sèrie d’estudis que podem englobar en aquest concepte d’intercepció. Durant més d’una dècada, l’NCI ha aconseguit obtenir una bona caracterització molecular de gairebé tots els tipus de tumors del cos humà. Al voltant d’uns 500 pacients per cada teixit. S’hi ha determinat el genoma (seqüència ADN), epigenoma (regulació ADN) i transcriptoma (expressió de l’ADN), i aquesta informació ha sigut dipositada a internet de manera gratuïta i amb lliure accés. És l’anomenat projecte TCGA i ha sigut extraordinàriament útil en si mateix, i fins i tot més com a base perquè altres investigadors hagin pogut realitzar els seus descobriments. Doncs en l’actualitat, un dels projectes més interessants de l’NCI és la consecució de la configuració molecular no dels tumors establerts, sinó de les seves lesions premalignes. Cada tipus de càncer és un món quant al temps de desenvolupament del tumor des de la primera lesió cel·lular, i poden ser setmanes o mesos, fins i tot dècades, però si podem esbrinar quins són els esdeveniments que tenen lloc en aquestes proliferacions primitives, tenim molt bestiar. D’entrada, podem tractar amb fàrmacs específics aquestes alteracions, ja que al tractar-se d’un nombre reduït, els tumors no poden utilitzar aquests canvis per adaptar-se als fàrmacs, i així s'evita la quimioresistència. A més, conèixer aquests canvis, que defineixen que la persona és al camí de tenir un càncer veritable, permetria dissenyar proves diagnòstiques selectives per a aquestes modificacions, proves fàcilment practicables amb materials biològics de fàcil accés com biòpsies, excrements, orina i sang. En aquest últim cas parlaríem del concepte de biòpsia líquida, però no utilitzat per detectar un càncer, sinó la seva lesió premaligna. Hi ha molts altres nivells en què podem parlar d’intercepció del càncer, des dels més preventius –evitar el consum de tabac i alcohol i l’exposició a radiacions, així com la lluita contra l’obesitat, el sedentarisme i la pol·lució– fins als relacionats amb la investigació. En aquest cas, per exemple, hi ha la idea que inflamacions excessives prolongades en el temps creen un substrat on les cèl·lules es poden transformar més fàcilment en un tumor. De la mateixa manera, una flora bacteriana (microbioma) alterada podria fomentar el desenvolupament de certs tumors, sobretot del tracte digestiu. Són àrees d’investigació activa i l’escenari de vegades és complex. Un exemple, moltes persones (cada vegada més amb l’envelliment de la població) presenten mutacions de certs gens a la seva sang. Aquest fenomen s'anomena hematopoesi clonal (sento la parauleta). Doncs aquesta s’associa a més càncers de la sang, però també a més probabilitat de malalties cardiovasculars. Així, potser la intercepció del càncer també disminueix el risc d’altres malalties. ¡Seria perfecte!

Intercepció

La paraula està de moda en oncologia i al·ludeix a la necessitat d’actuar contra el càncer en estadis precoços per impedir la seva evolució. A part dels mètodes preventius, la investigació apunta cada vegada més en aquesta direcció

El més llegit