Els morts no parlen, però els vius senten el seu eco. Els morts ja no es mouen, però els vius s’enreden en els seus passos. I es perden, una vegada rere l’altra, en els seus comptes pendents. Les restes de Queipo de Llano ja no descansen a la Basílica de la Macarena de Sevilla. Ja no més honors a l’home que va executar i va pronunciar les pitjors atrocitats. Van preguntar al líder del PP, Feijóo, sobre l’exhumació de Queipo de Llano: «La política ha de deixar els morts en pau». I les cunetes van exhalar, de nou, el tret de la infàmia i el crit que clama justícia. Així continuem, incapaços de pactar sobre el nostre passat. Reproduint el mateix gest de vencedor i derrotat. En les paraules de Feijóo s’hi llegeix més covardia que creença. Por de mostrar feblesa, una actitud mel·líflua, de quedar com un covard... quina trista contradicció.
Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Feijóo i els fantasmes
No és només l’esquerra la que assenyala l’herència franquista del PP, és aquest propi partit el que no sap desvincular-se d’un passat que hauria de donar per caduc

El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança