Elon Musk i les piles elèctriques de la plaça pública

Nikola Tesla va somiar que la seva mare havia mort. Quan es va despertar va saber que la seva mare acabava de morir. Aquest enginyer d’origen serbi que va treballar per a Edison no ha tingut tant reconeixement com mereixen algunes de les seves aportacions a un dels nostres costats lluminosos: el disseny del subministrament d’electricitat de corrent altern, entre altres grans èxits. Elon Musk, com si fos un epígon del gran Tesla, va cofundar i és vèrtex de l’empresa que es va apropiar del cognom Tesla per a la seva venturosa línia de vehicles elèctrics, a més d’artífex de Starlink (l’atmosfera i el seu mapatge via satèl·lit, crucial per a la intel·ligència i estratègia de l’Exèrcit ucraïnès), Neuralink (exploracions de la ment humana), SpaceX (viatges a l’espai), The Boring Company (infraestructures materials i inmateriales)… Aquest empresari sud-africano-canadenc nacionalitzat nord-americà va amenaçar d’esquerdar Twitter abans d’entrar a la casa de vidre de l’ocell blau. I amenaça de continuar esquerdant-la després d’irrompre a la casa de vidre en què (convé no oblidar-ho) un dels seus nous inversors és la Kingdom Holding Company de l’Aràbia Saudita. El primer que va fer Musk va ser crear una ‘war room’, una sala d’operacions perquè el seu estat major, amb ell com a gran mariscal de les tropes digitals, decideixi com deslliurar la guerra al territori de la realitat virtual, que tants estralls causa en la realitat real. Musk es va tancar en aquesta sala de guerra al quarter general de Twitter a San Francisco i va començar a reduir regiments sencers de la seva infanteria digital, entre ells els que vigilaven l’operativitat de la intel·ligència artificial ètica. Es xifra en 3.500 el nombre d’empleats que han sortit de la firma després que l’encara home més ric del món la comprés (fins i tot després d’haver pagat una desorbitada xifra per aconseguir un dels llocs més interessants d’internet per 44.000 milions de dòlars). Des que Musk es va fer càrrec de la companyia la caiguda de beneficis de Twitter ha sigut semblant a la caiguda d’un diplodoc reconstruït fins a l’últim metacarp. Tot i això, hi ha qui pensa que Musk pot arribar a ser no qui liquidi l’empresa (fa anys que perd diners: 1.400 milions el 2020, 221 el 2021) sinó qui la salvi. El gran debat que ara es planteja (i Marta Peirano ho posa en relació amb el que va desencadenar l’amo d’Amazon, Jeff Bezos, quan va comprar el ‘Washington Post’: ha sigut bo per al diari i per a la llibertat de premsa) és si l’arribada de Musk a Twitter serà bona per a la democràcia o tot el contrari. Com deia Marietje Schaake, directora del Centre sobre Política Cibernètica a la Universitat de Stanford, «Twitter és un club privat que ha utilitzat la seva llibertat per desenvolupar regles contra l’assetjament, la violència o la promoció del suïcidi». Van ser aquestes regles les que van portar a suspendre el compte de Donald Trump per violar-les. ¿Va ser una bona decisió? La llibertat d’expressió no és un bé absolut, però... Tot i que no ha canviat res (encara) en la política de control i moderació del contingut (perquè el discurs de l’odi no s’accentuï), anunciants com General Motors, Mondelez, Carlsberg, Volkswagen o General Mills han premut el botó de pausa en la seva publicitat tuitaire mentre el nou home fort ha decidit treure la firma de la borsa de valors. Una borsa que no funciona amb preceptes ètics sinó quantitatius. Hi ha qui pensa que l’estratègia de fons de Musk (com la del pare de Facebook) és crear X, l’aplicació per a tot, en la qual s’entrellacin totes les plataformes que ja té en un univers interactiu capaç d’atendre bona part de les nostres necessitats en aquest món i en l’espai exterior. Simon Kuper, un dels més lúcids analistes del ‘Financial Times’, va escriure abans que Musk comprés la xarxa social (en la qual porto des del maig del 2009): «Twitter és el millor espai global d’intercanvi d’informació i idees. I a més és molt divertit», i que el que passa a Twitter desborda els seus límits perquè molts periodistes estan parant-hi atenció. Espero que continuï sent valuós, i que l’arribada d’Elon Musk no acabi portant-me al silenci, com vaig fer amb Facebook. Tot i que a ningú li importi. Tant de bo el somni de Musk no sigui com el somni de Tesla.

Elon Musk i les piles elèctriques de la plaça pública

Hi ha qui pensa que Musk pot arribar a ser no qui liquidi Twitter sinó qui el salvi

El més llegit