El 2014, la irrupció de Podem i Ciutadans va suposar una amenaça per al PSOE i el PP, els vells partits que dominaven el sistema de partits a Espanya. No obstant, vuit anys després d’aquest tsunami, els vells partits han demostrat que tenen una mala salut de ferro i una gran resiliència, mentre que els partits sorgits de l’onada de la nova política afronten, per raons diferents, un futur incert. Molts dels problemes que els dos partits estan experimentant es deuen a les dificultats per institucionalitzar-se, un concepte que fa referència al procés per mitjà del qual les organitzacions van substituint els seus objectius ideològics inicials per un objectiu més bàsic, que és la seva pròpia supervivència. El resultat d’aquest procés, segons els ensenyaments d’un dels grans estudiosos dels partits polítics, el professor Angelo Panebianco, depèn bàsicament de dues coses: del model originari del partit i de la posició que ocupa en el sistema de partits, és a dir, si està al govern o està a l’oposició.