«Mira, els d’abans eren beneits i els d’ara, perillosos. Els d’abans pensaven que es podia fer tot perquè el Barça ho aguantava tot i els d’ara, com que tot va començar amb pit i collons, creuen que ningú els retreurà les decisions que prenguin, per això posen els seus familiars i amics, per això busquen el consens del soci d’una forma artificial amb assemblees telemàtiques, per això executen les palanques i per això acomiaden a tort i a dret, escopint cap al cel. El problema és que ningú, ningú, pensa en el club i el club, ho sento molt, no ho suporta tot per molt «més que un club» que sigui, per més glamur que tingui i per més crèdit que, diuen, té entre la gent amb diners, suposo, per intentar, algun dia, tenir l’opció de quedar-se el Barça. Aquí ningú explica per què es fan les coses perquè ningú li demana explicacions al president. El primer que es va cansar de Joan Laporta va ser l’home que va fitxar per controlar-ho tot, Ferran Reverter. El problema és que el plat de la balança de les coses fetes sense massa sentit comença a estar ja massa ple i, al final, vulguis o no, tot saltarà pels aires. Tot».