La meva àvia, analfabeta i a molta honra, l’honra d’haver-se posat a treballar de serventa a l’edat en què els nens d’avui comencen a anar a col·legi, va morir sense pronunciar mai una sola paraula en castellà. No és que s’ho proposés per raons polítiques, és que no sabia parlar-lo. Va viure tot el franquisme parlant català amb tothom, i l’hauria parlat amb el mateix Franco si l’hagués tingut al davant, quina una ella. Si entenia el castellà era només gràcies a TVE i a alguna cobla que se li havia quedat al cap a força d’escoltar-la. Quan algú assegura que avui a Catalunya no es pot viure parlant només en català, el porto a visitar la tomba de la iaia Quimeta, i que l'hi pregunti.