El Govern treu pit per la contenció de la inflació després d’algunes de les mesures que ha pres: l’excepció ibèrica en el preu del gas, la subvenció als carburants i la gratuïtat del transport públic. Segurament, estan en l’origen del diferencial amb la resta d’Europa, tot i que també han pesat altres factors com el retard de l’arribada de la tardor meteorològica i la prudència dels bancs a aplicar l’alça dels tipus d’interès, per ara. Els experts anomenen la pujada dels preus de l’energia o de les matèries primeres la primera ronda de la inflació. La segona és quan aquests augments dels costos es traslladen als preus dels productes elaborats. Les diverses propostes que s’han fet per pactar, per exemple, un límit en els preus de la distribució alimentària han acabat en res. De manera que aquests costos primaris van a poc a poc traslladant-se als preus finals. El Gremi de la Restauració de Barcelona ha fet una enquesta entre els seus associats i gairebé 9 de cada 10 apujaran els preus dels menús abans que acabi l’any. De manera que menjar per menys de 12 euros passarà a ser història. Aquest tipus de realitats, com a conseqüència d’un increment dels costos inassumible a càrrec del marge de benefici, ens empeny a la tercera ronda de la inflació: la deriva en l’augment dels sous. Aquí també tenim potes enlaire el famós pacte de rendes per equilibrar l’impacte de la inflació entre empreses i empleats.