Una de les acusacions que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, bolca, un dia sí i l’altre també, contra Pedro Sánchez és que l’únic afany que mou el president del Govern és tornar a guanyar les eleccions. Com si proclamar-se vencedor en una contesa electoral no fos l’objectiu de tots els líders polítics i tots els partits. El seu mateix, sense anar més lluny. De no ser per això, per la seva intenció d’arribar a la Moncloa, no s’entendrien els seus vaivens a l’hora de pactar amb l’Executiu –o més aviat d’evitar-ho– o el seu afany de desqualificar totes les mesures que adopta el Govern, tot i que aquestes les hagin aplicat abans polítics europeus gens sospitosos d’esquerranisme, com Mario Draghi o Boris Johnson en el cas dels impostos a les energètiques, o hagin de ser copiades pel conjunt de la Unió Europea, com en el de l’anomenada excepció ibèrica per frenar el preu de la llum. Que Feijóo critiqui aquestes polítiques a Espanya i les recolzi a Europa és tan contradictori que l’única explicació lògica que s’entreveu és la seva intenció de desgastar Sánchez i, òbviament, guanyar els pròxims comicis.