Al vestíbul de la finca on visc, un grup de joves d’uns trenta anys, una mitja dotzena llarga, conversa al costat dels seus equipatges. Uns dempeus, els altres asseguts, però tots menjant de la caixa dos pizzes barbacoa. Transmutada en la vella de la cortineta, esbrino: són guiris, semblen bastant educats i estan esperant que l’enllaç del pis turístic acudeixi a portar-los la clau per accedir a l’immoble. És així: després del parèntesi de la pandèmia, tornen a Barcelona els pisos turístics amb una renovada esplendor de nits festives, burilles voladores i el tràfec habitual de maletes i gent de passada. Fa uns dies, vaig tafanejar per internet les tarifes del pis en qüestió: 4 nits, 4 adults, 1.600 euros. No està gens malament per al propietari. La vida fenomenal.