En l’edat provecta, George Bernard Shaw va emprendre la versió definitiva dels seus drames, que va consistir a podar-los salvatgement per reduir-los a una dimensió esquelètica. Va caldre arrencar-li de les mans una obra que li pertanyia, per salvar la fama de l’autor. Alfonso Guerra González només admetria una metàfora literària per descriure la seva peripècia. Mitja vida inventant una Espanya que no reconeix ni la mare que la va parir i l’altra mitja destruint la seva creació amb el pretext de deplorar el maltractament al seu llegat.