Cada vegada que el Barça pateix una debacle, com l’última eliminació de la Champions, una veu interior em tranquil·litza dient que estem en una temporada de transició. En realitat, com els passa a molts culers, aquesta veu interior és dual i està en debat constant. Diguem que a una part només li importa l’èxit del present, com si veiés el futbol amb una lupa, i l’altra busseja en la memòria per trobar arguments, com a través d’una ullera de llarga vista. La idea de la transició, doncs, és l’únic acord possible: si la meva veu interior mira cap al futur amb impaciència, també creu en la necessitat de reconnectar amb un passat feliç.