El nomenament de Rishi Sunak (42 anys, prim i orellut, un títol a Oxford i un altre a Stanford) com a primer ministre del Regne Unit no representa exactament l’èxit inclusiu de la democràcia parlamentària, sinó l’extraordinari poder anivellador dels diners. Perquè si vostè es pregunta quants altres diputats de pares hindús poden trobar-se a Westminster la resposta és que només dos: el mateix Sunak, que va aconseguir el seu escó el 2015, i un company del Partit Laborista. No és una representació gaire nombrosa en una cambra de 650 membres. L’intent gairebé desesperat de dotar de cert exotisme Sunak, de presentar-lo com un líder amb un projecte coherent amb objectius precisos i metodologies clares per afrontar la terrible crisi econòmica que doblega el Regne Unit, està destinat al fracàs. Sunak és simplement un membre d’aquest irresponsable, maquinador, demagògic i egoista sector majoritari de l’elit britànica que ha arrossegat el país –els països avui penosament reunits al voltant de la Union Jack– a la catàstrofe.