Begoña Villacís, el so de l’inevitable

Begoña Villacís (Madrid, 44 anys) aparenta viure en una realitat paral·lela. La imatge de fa unes setmanes, difosa per la mateixa vicealcaldessa de Madrid i en la qual presumeix del desmantellament d’un poblat de barraques que mira de colar com a ocupació, defineix el moment de confusió que travessen ella i el seu partit. «A Madrid treballem per un model de ciutat incompatible amb l’ocupació», va escriure, sense valorar que una cosa és ser un okupa i una altra de ben diferent és que t’expulsin d’una propietat que ni tan sols tens, en una ciutat amb un accés a la vivenda que s’ha convertit ja en un distintiu d’estatus. Estem a dos lloguers de considerar classe acomodada qui aconsegueixi un cau de 20 metres quadrats dins de l’M-30. El que no especificava Villacís, més enllà d’assegurar que «oferim alternatives d’allotjament i atenció social», és què ha fet l’ajuntament per aquestes persones desallotjades, si han sigut o no ateses o reagrupades en vivendes socials, si se’ls ha ofert aquesta alternativa o si estan vagant per la capital amb la seva misèria a sobre. Epíleg: els desallotjats han acabat de nou al carrer. A banda d’aquesta mena de Matrix que entremescla realitats, Begoña Villacís reflecteix el moment de transició cap enlloc que viu Ciutadans, un partit en fase de liquidació, a les portes del desballestament, immers en una espècie de procés concursal en el qual el Partit Popular mira d’apropiar-se de tants béns com pugui en l’operació de repartiment a la qual el va abocar Albert Rivera i els administradors de la qual seran les mateixes urnes en les municipals del 2023. Aquestes s’encarregaran de distribuir els actius d’una organització ja irrellevant, que es dissipa de l’imaginari electoral amb la mateixa velocitat amb què es desmantellen els seus quadros i que sobreviu, en part, perquè les sigles van aparellades al lloc més important que encara conserva Ciutadans, el de la vicealcaldia de Madrid. Villacís també és coordinadora de Cs a la Comunitat Autònoma madrilenya, en qualitat de la qual cosa, la número dos de la capital rebutja de totes les maneres possibles que estigui pensant travessar la línia vermella i metamorfosar-se en la disciplina del PP. D’ofertes, no li’n falten. L’última que es coneix, la del vicesecretari de Coordinació Autonòmica i Local del Partit Popular, Pedro Rollán, a qui –segons expliquen alguns mitjans– va negar en un dinar que vulgui fitxar pels populars i continuar el camí d’altres (fins fa ben poc) referents del partit taronja. L’últim, Juan Marín, exvicepresident andalús, a qui Juanma Moreno acaba de nomenar president del Consell Econòmic i Social de la comunitat. El poc temps que li queda a Ciutadans, amb l’entorn d’Arrimadas al capdavant, va carregar contra Marín per suggerir llistes conjuntes amb el PP i acceptar el càrrec institucional sense donar-se de baixa de la formació, que ja li ha obert la porta. Com a mesura de protecció, la resposta de la cúpula taronja va ser gairebé unànime contra la possibilitat de compartir candidatures amb l’organització de Feijóo. Només hi va haver una excepció, la de Villacís, que defensa l’andalús als òrgans interns del partit i en missatges privats a altres dirigents. Desallotjar i ‘okupar’ tornen a confondre’s de nou. Malgrat les negatives en públic d’un suposat pas al Partit Popular, el cert és que resulta gairebé impossible diferenciar un discurs de Villacís d’un altre de Martínez Almeida, un mimetisme que sembra d’incertesa l’assemblea de refundació que el partit ha convocat a mitjans de gener, mesos abans de les municipals. Es tracta d’un reset al qual Inés Arrimadas pretén arribar sense més baixes llampants per fer creïble el projecte i per convèncer l’electorat que l’alternativa centrista al PP encara té sentit. Perquè això sigui possible, el concurs de Begoña Villacís es fa imprescindible. Com que es tracta del principal actiu que li queda a Cs, sense que hi participi, el reinici dels taronges mancaria de tota credibilitat. Ara bé, ¿quin futur polític li espera a la vicealcaldessa de Madrid dins de Ciutadans? El futur de Villacís pinta més blau que taronja. La resposta bé podríem trobar-la a la pel·lícula dels Wachowski. Imaginin un agent Smith amb la simbologia del PP quan li etziba al Neo: «¿Sent això, senyor Anderson? És el so de l’inevitable».

Begoña Villacís, el so de l’inevitable

La vicealcaldessa de Madrid reflecteix el moment de transició cap enlloc que viu Ciutadans, un partit en fase de liquidació, immers en una mena de procés concursal en el qual el PP mira d’aconseguir el nombre més gran possible de béns

El més llegit