No ha sigut una bona setmana per a Junts fora del Govern. Després dels envits del primer ple, la pulsió autodestructiva que nia en la formació sorgida entorn de Carles Puigdemont ha explotat ara en la figura de Francesc de Dalmases, un individu amb una trajectòria que cap partit com cal hauria acollit. El 2017, l’‘establishment’ de l’antic PDECat va deixar Puigdemont a l’estacada en unes eleccions que van creure que perdria davant Esquerra i el bloc del 155. I la seva reacció va ser envoltar-se de palmers. Com més intensitat en l’aplaudiment a les xarxes, més ben situat a la llista. Així van arribar a la política Torra, Borràs, Dalmases, Madaula, Eduard Pujol i d’altres. Durant aquests cinc anys, Puigdemont ha entaulat una batalla amb les restes del que va ser el seu partit a través dels alfils del partit que va fundar. La lluita mai és a cara descoberta. Perquè uns saben que sense Puigdemont ja no existirien i l’altre encara recorda que sense els uns mai hauria arribat on és. Aquesta tensió subterrània es va carregar Marta Pascal, Quim Torra, Elsa Artadi, Jordi Sànchez i molts d’altres. Ara, Puigdemont i els més antics del lloc juguen a bitlles amb el cap de Dalmases com a escalfament per fer-ho amb la de Borràs. Tothom dins d’aquest món dona per fet que, després de l’abandonament de les conselleries, hi haurà una escissió. La incògnita és si serà individual o col·lectiva i de quin costat caurà Puigdemont.