Els trens han protagonitzat una gran revolució des que fa 30 anys es va obrir a Espanya una carrera de competència territorial al crit de «¡no sense el meu AVE!». És veritat que el desenvolupament de l’alta velocitat no ha sigut equitatiu, que com no t’espavilis amb molta antelació els bitllets et poden sortir a preu de gas, que el model radial –en el ferroviari i en totes les altres coses– estreny el terreny de joc –¡Déu meu, el corredor mediterrani...!– i que l’abundància de l’AVE ha propiciat una sembra de cadàvers en forma de línies que són desateses o directament desapareixen. ¡És el progrés, amic!, podríem dir, imitant la frase de l’ínclit Rodrigo Rato.