Error del sistema | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’expulsió de tants paradisos

El menyspreu al pacte polític i la barra en la mentida són maneres de subvertir la democràcia, laminant un ideal polític que havíem cregut irrenunciable

BERNAT VILARÓ / ACN

L’origen de l’ésser humà a la Terra és fruit de la desobediència. Aquesta premissa mítica i fundacional es troba en el colossal poema del ‘Paradís perdut’, de John Milton (1667), i en la brillant adaptació teatral d’Helena Tornero (Teatre Romea). Si l’anglès va traçar un Satanàs rebel i contradictori, enfrontat a Déu perquè vol ser lliure, Tornero aporta una Eva conscient de la seva rebel·lia al mossegar la poma: «Vull ser lliure. Vull sortir d’aquí». I així, el món, el nostre món, la humanitat, neix d’una, de múltiples expulsions. Satanàs desterrat del cel. L’home i la dona, del paradís. I l’ànsia de llibertat com a pulsió essencial, irrenunciable, imperiosa.