Quan Francisco José Garzón va sortir de l’Alvia, després de l’accident, i va dir «l’he fotut», tots sabem de què parlava: del pes del món aixafant-lo lentament, sense solució. No podem fer-nos una idea, però, de la naturalesa d’aquest pes. Potser imaginem vagament des d’on pronunciava el maquinista aquestes paraules: des del fons més fons, des de la foscor total, on la por, la culpa, el penediment depassen les seves vores; potser des del punt en què l’ésser humà és viu però preferiria no estar-ho. «L’he fotut» és una frase plana i alhora demolidora; amb molt poc, ho aconsegueix tot. Esglaia sentir-la, llegir-la, escriure-la, pensar-la. Poques vegades la dius per dir, per a la galeria, per entretenir el silenci. Entre totes les coses terribles que pots dir-te a tu mateix per retreure’t un greu error, «l’he fotut» et ve a la ment de seguida.
Sembla una tonteria | Article de Juan Tallón Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’he fotut
La del maquinista de l’Alvia és una frase plana i alhora demolidora; amb molt poc, ho aconsegueix tot. Esglaia sentir-la, llegir-la, escriure-la, pensar-la

Temes:
El més llegit
- Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"
- El Rei carrega contra les «identitats excloents» i els «extremismes» des de Montserrat
- Milers de persones omplen les platges per celebrar Sant Joan
- Javier Albares, metge: «L’ús excessiu de pantalles pot provocar símptomes que portin diagnòstics equivocats de TDAH»
- Badia del Vallès celebra amb els Reis el seu 50è aniversari