Deien per allà, sí, per allà –així estan les coses–, que els dos partits majoritaris d’Espanya arribarien aviat a un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Pocs sabien ja del cert si el Partit Popular aquesta vegada anava de debò, com va semblar indicar el seu actual president, o igual que el malaurat president anterior, voldria continuar torejant els negociadors del PSOE, amb l’únic objectiu que la renovació no es produís abans de les pròximes eleccions generals, per així aconseguir la majoria al Consell que els permetés «controlar des de darrere» –no és meva l’expressió, facin memòria– el poder judicial, procedint al nomenament de magistrats que els siguin afins per als alts tribunals espanyols.