Rússia s’apunta a les amenaces increïbles

A falta de bones notícies en el camp de batalla per continuar alimentat el seu forçat optimisme governamental, Moscou opta cada vegada més per inflar el seu discurs amb bravates i amenaces totalment increïbles. Resulta difícil prendre’s seriosament que tot un Consell Nacional de Seguretat d’una potència com Rússia hagi adoptat una decisió que estableix com a tasca a realitzar per les seves forces armades la «desatanització» d’Ucraïna. Si ja en l’arrencada de la invasió esmentava la desnazificació d’un país que tenia un president jueu i en el qual es volia fer passar per nazis nacionalistes que havien decidit defensar la seva independència, ara es pretén convèncer propis i estranys que aquest país està controlat per centenars de sectes satàniques. Moscou pretén jugar amb la memòria històrica, reverdint el rellevant paper que les tropes soviètiques van jugar en la derrota de Hitler, mostrant-se com l’únic capaç d’assumir una missió a què immediatament s’han apuntat personatges tan notoris com el txetxè Ramzan Kadírov i el patriarca de l’església ortodoxa, Kirill. Però no s’esgoten allà els despropòsits perquè Rússia insisteix cada vegada més en un vell joc que consisteix bàsicament a anunciar que l’enemic farà una cosa brutal –com rebentar els sis reactors nuclears de la central de Zaporíjia o llançar una «bomba bruta» al territori ucraïnès ocupat per les tropes russes–, amb l’únic propòsit de dotar-se de suposades raons que l’«obligarien» a respondre militarment per defensar qui ara qualifica de russos annexionats. A més de les enormes dificultats per ocultar la veritable autoria de qualsevol d’aquestes accions en un món ple d’ulls i orelles a tot arreu, convé, com ha fet immediatament Kíiv, obtenir la col·laboració de l’AIEA per aclarir tota sospita que Ucraïna podria estar preparant aquest tipus de monstruositats i desbaratar així el guió rus que busca increïblement presentar-se com a agredit. Ara mateix Ucraïna, que continua obligant a retrocedir els seus enemics tant a Kherson com al Donbass, no necessita recórrer a unes accions tan desesperades que, d’una banda, no li afegirien res en termes militars i, de l’altra, li portarien dures protestes i revessos des dels seus actuals aliats occidentals. És en tot cas Rússia, atabalada pel negatiu rumb de la seva «operació militar especial», qui podria estar més interessada a portar a terme aquest tipus d’atacs de falsa bandera per poder provocar un salt qualitatiu en la guerra que pogués desembocar fins i tot en l’ús d’armes nuclears. En aquest context pot també referir-se a l’amenaça russa de rebentar la presa de Nova Kajovka, a prop de la ciutat de Kherson. És cert que en un primer moment podria provocar una considerable catàstrofe per a unes vuitanta localitats ubicades aigües avall. Però immediatament queda de manifest que això suposaria un enorme problema per als 2,4 milions d’habitants de Crimea, ja que aquest embassament és el principal proveïdor d’aigua a la península. A més, només tindria sentit en el cas que Moscou decideixi una retirada completa de totes les tropes desplegades a la vora dreta del riu Dniéper, buscant que la inundació serveixi de protecció a aquesta operació per dificultar l’avenç ucraïnès. Un escenari que, en realitat, contrasta obertament amb l’acumulació de mitjans que està realitzant Moscou a la mateixa ciutat de Kherson, previsiblement per fer-se fort als seus carrers i no cedir més terreny.

Rússia s’apunta a les amenaces increïbles

Moscou insisteix cada vegada més en un vell joc que consisteix a anunciar que l’enemic farà una cosa brutal només per dotar-se de suposades raons que l’«obligarien» a respondre militarment

El més llegit