¿Pressupostos i propina?

Fa la viva impressió que Esquerra Republicana encara no ha comprès els estrictes límits i les aspres penalitats que comporta governar en solitari, encara que existeix la possibilitat que, en realitat, estiguin intentant dissimular com poden l'estat de fragilitat en què es troben. Potser, al seu moment, il·lusionats per la perspectiva de deslliurar-se de Junts per Catalunya, no s'entretinguessin prou a calibrar què significa realment governar amb 33 diputats. És a dir, potser van pecar d'imprudents. Els altres grups del Parlament, del primer a l'últim, segurament es van adonar de la impostura i per això, al primer ple de la nova era, es van conjurar per deixar el president Aragonès i el seu gabinet sols com un mussol. El gran exemple és la voladura de la llei del pla d’estadística, preparada pel conseller de Junts Jaume Giró. Ni a un sol dels juntaires li va tremolar el pols a l'hora de prémer el botó del ‘no’. El mateix va passar amb una bona col·lecció de votacions menys rellevants. Per descomptat, el PSOE també s'ha adonat que ERC ha perdut, amb el seu divorci exprés, gran part de la força que tenia. Tot i això, també en el terreny de la política espanyola els republicans insisteixen a comportar-se -fingeixin o no- com si res no hagués passat. Tant és així, que Aragonès i els seus segueixen volent aprovar els pressupostos catalans i, alhora, exigeixen a l'Estat, és a dir, al govern encapçalat per Pedro Sánchez, la “desjudicialització” del conflicte acordada a la darrera taula de diàleg. Com que PP, Vox i el que queda de Ciutadans s'han posat furiosos i acusen Sánchez de traïció a la pàtria, els socialistes insisteixen que es tracta de coses que no tenen res a veure, de dues “llibretes” diferents, en expressió de Salvador Illa. ERC ha seguit l'estela del PSOE i també demana separar els assumptes. Una cosa serien els pressupostos del govern espanyol i, una altra, a banda, els eventuals fruits de la taula de diàleg. Contràriament al que prediquen socialistes i republicans, no es poden aïllar els pressupostos de Sánchez de la “desjudicialització”, que passaria, primordialment, per la reforma del delicte de sedició (sembla que els republicans ja han assumit que no hi haurà derogació). ERC vol, necessita moltíssim, que la taula de diàleg doni algun fruit tangible, important, 'vendible', ja que tota la seva estratègia orbita al voltant del que pugui aconseguir del govern de Madrid. Justament l'aposta per la negociació amb Sánchez és un dels grans motius que els va conduir a la ruptura amb JxCat. Però el govern monocolor d'ERC també ha d'aprovar els seus pressupostos. I, tret que Junts faci un impensable cop de volant, aquests pressupostos o van endavant amb els vots del PSC o no van enlloc, no hi ha pressupostos. A partir d´aquí és quan entra en joc la lògica més elemental. Si el govern de Sánchez necessita aprovar els seus pressupostos i el d'Aragonès els seus, el més lògic -aquí i a tot arreu- és que s'auxiliïn mútuament. Clara i justa transacció. Amb això, no obstant, Esquerra no en té prou. En necessita més. Necessita una reforma del delicte de sedició que li pugui ser políticament i electoralment rendible a Catalunya, una reforma de la sedició –o alguna altra cosa, la que sigui, per tal de poder vindicar la taula de diàleg. Com veuen, ERC està atrapada. No té més remei que recolzar els pressupostos de Sánchez atès que, si els rebutgés, la Generalitat es quedaria sense pressupostos i, a sobre, no hi hauria reforma de la sedició. Poc pot oferir ERC al PSOE, ja que, atès el nou panorama polític a Catalunya, els republicans necessitaran més els socialistes que aquests últims a ells. Això serà així almenys fins que es convoquin noves eleccions, que els republicans volen evitar o, com a mínim, ajornar fins després de les votacions municipals del maig vinent. Tal com estan les coses, és esbojarrat creure que, a tall de propina, Sánchez acceptarà esborrar la sedició del Codi Penal. Fins i tot em sembla complicadíssim -per l'erosió externa, però també interna que suposaria per a Sánchez- que el PSOE pugui promoure el canvi del delicte de sedició que ERC voldria (la rebaixa de penes de què es parla no acabaria amb els problemes de Puigdemont i tampoc necessàriament amb els de Marta Rovira).

¿Pressupostos i propina?

ERC està atrapada. No té més remei que recolzar els Pressupostos de Sánchez atès que, si els rebutgés, la Generalitat es quedaria sense Pressupostos i, a sobre, no hi hauria reforma de la sedició

El més llegit