És difícil descriure com és l’obra de Christiane Jatahy, una de les dramaturgues i directores de més transcendència en el teatre contemporani. I llegeixi’s “contemporani” com ho definia Giorgio Agamben, “el que posa en crisi el seu moment històric”. Nascuda a Rio de Janeiro fa 54 anys, el moment de Jatahy és el Brasil dels nostres dies, perquè “parlem del Brasil d’avui, però, de fet, sempre parlem sobre el món”. Aquest divendres estrena ‘Depois do silêncio’ a Temporada Alta, el primer muntatge que ha tornat a fer al Brasil, i amb artistes brasilers, després de set anys. No es pot dir que hagin estat anys d’exili continuat, perquè “el Brasil viu en mi i jo visc al Brasil” i perquè Jatahy mai no ha abandonat el país que “de manera invisible, però constant” es va endinsar en el feixisme de Bolsonaro, a qui ella anomena “l’altre”. Però sí que ha estat una mena de reclusió europea, amb una distància que li ha permès reflexionar sobre l’horror i també, en part, sobre l’esperança.