Reforma del Codi Penal i Pressupostos

Que Esquerra Republicana no hagi presentat una esmena a la totalitat al projecte de pressupost de l’Estat hauria de convidar a l’optimisme, perquè faria suposar que les converses per modificar el Codi Penal van per bon camí. Una demanda republicana imprescindible en pro de la desjudicialització del 'procés', ara que els seus vots són ineludibles a Pedro Sánchez, que, aconseguida, faria callar les veus independentistes oposades a la via d’ERC de conquesta d’un escenari progressiu de diàleg i negociació amb l’Estat. Una estratègia que Pere Aragonès ha madurat en afirmar que, posteriorment, permetria fer un pas endavant a la mesa de diàleg pel que fa a negociar un hipotètic referèndum en la propera legislatura. Declaracions assenyades i realistes, d’acord amb el convenciment dels republicans que en el costerut camí cap a la resolució del conflicte Espanya-Catalunya els gegantins esculls a superar obliguen a no encadenar-se al calendari de les presses. Ans al contrari, perquè els progressos sols podran fer-se efectius si les correlacions de força d’ambdues parts els són favorables. En tot cas, un hipotètic escenari procliu a la negociació podria fer-se efectiu a partir de 2023, sempre i quan uns i altres, socialistes i republicans, sabessin conservar els poders assolits: el de Pedro Sánchez a La Moncloa, malgrat el setge del PP i el de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, a pesar de l’actual solitud dels 33 escons d’ERC. Es meritori que el president s’hagi compromès en seu parlamentària a impulsar un “Acord de claredat” per oferir a l’Estat, el recorregut del qual certament s’ignora, atenent la bel·ligerància de Junts per Catalunya i la CUP i la regressió que suposa el posicionament de Salvador Illa respecte al socialisme de l’any 2015, quan el també secretari general Pere Navarro era receptiu a la possibilitat de pactar una consulta amb l’Estat. D’agrair, doncs, l’agosarament de Pere Aragonès a l’hora de formular iniciatives, de les quals se’n puguin anar destil·lant solucions. Faria bé el PSOE d’actuar d’igual manera i no es limités a rebutjar mecànicament qualsevol proposta sense explicitar quina és la seva i no defugís explicitar què ofereix al conjunt del catalans, més enllà de les repetitives i genèriques apel·lacions a l’autogovern. I desassossega que, ja iniciat el tràmit parlamentari del projecte de Pressupostos, encara des del Govern espanyol es continuïn fent declaracions, fins i tot per boca del mateix president espanyol, que pretenen fer creure que no existeixen les majories necessàries per endegar la reforma del Codi Penal. Argument fals, altrament, perquè tan sols es requereixen els mateixos vots que possibilitaren la seva investidura o els comptes de l’Estat en l’actual exercici. De fet, tenint en compte les majories, tant al Congrés com al Senat, el tràmit podria restar enllestit en poques setmanes, un període més curt que no pas el que exigeix l’aprovació del Pressupost abans que no acabi l’any. En tot cas, com que la complexitat i la dificultat del moment polític, econòmic i social actuals van adquirint categoria d’amenaça a les actuals condicions favorables per a l’entesa, genera incertesa la manca de decisió del Govern espanyol per fer efectiva una intensa desjudicialització. De no fer-se, no només posaria sorra als coixinets del diàleg sinó que els faria saltar. Cometria el PSOE, doncs, una enorme irresponsabilitat si no copsés que per al republicanisme és imprescindible que la negociació del projecte de pressupost es faci en paral·lel a l’assumpció de la modificació de la sedició, a fi i efecte de desactivar la persecució de l’exili i el despenjament de causes judicials en tràmit d’instrucció o sentenciades. Ben segur que els dirigents d’ERC son ben conscients que la negociació no podrà avançar si no es dona en un escenari de respecte escrupolós als drets i normes democràtiques, per la qual cosa és imprescindible enterrar la repressió judicial. D’igual manera que són conscients de l’enorme esforç desplegat des de l’any 2018, el d’ells i el dels afiliats i electors, que entomaren el rol de camàlics per superar l’esterilitat ancorada en la melangia de la unilateralitat que encara postula una part de l’independentisme, i afermar una via àmplia i progressiva, la de la Catalunya sencera de Pere Aragonès, a l’autodeterminació. Un camí que es pot fer molt més entenedor i compartit per la ciutadania si es condiciona la negociació dels Pressupostos a la modificació del Codi Penal. Pas a pas.

Reforma del Codi Penal i Pressupostos

Els dirigents d’ERC són conscients que la negociació no podrà avançar si no es dona en un escenari de respecte escrupolós a les normes democràtiques, per a la qual cosa és imprescindible enterrar la repressió judicial

El més llegit