Les seves accions són mirades amb el menyspreu de qui està ben situat. No només per portaveus de la dreta, també pels acomodats de l’esquerra. Aquests arrufen el nas, aixequen la barbeta, modulen la veu (l’aplom bel·licós o la irònica superioritat solen ser l’entonació triada) i sentencien amb la seguretat de ser escoltats i l’ego a punt de ser recompensat. I quants aplaudiments (repiulades) que recullen.