Detecto –no sé si és cosa meva– certa fascinació, cert fetitxisme amb l’amenaça nuclear. Són aquestes coses de la representació: ens acostumem que la imatge sigui allò que ens explica el món, i la imatge sempre provoca una reacció superficial. El mateix quan col·legials en zel criden per les finestres i quan activistes veganes tiren salsa de tomàquet sobre un quadro protegit per un vidre. No és la lobotomia que destrueix els cervells, sinó la suggestió de les imatges.