Plega un candidat modèlic de Junts, per Albert Soler

Alguna cosa està canviant a JuntsxGandulejar o com es diguin avui, que castiguen candidats per no presentar-se al lloc de treball. Fins ara, el que es penalitzava a Junts era anar a treballar, perquè això donava mal exemple i espantava a possibles militants que -amb bon criteri- s'acostaven al partit per a viure sense fotre ni brot, per a què si no. Que l'alcaldable de Junts a Santa Cristina d’Aro i treballador de l'ajuntament de Calonge -on governa Junts, el seu propi partit- fos suspès d'ocupació i sou per no anar treballar durant tres anys -és a dir que en realitat ha estat suspès de sou, perquè de feina s'havia suspès ell voluntàriament- potser significa que, a partir d'ara, fins i tot a Junts es proposen treballar. No se li augura un futur molt falaguer a un partit que renuncia al seu més conegut signe d'identitat, a allò que el convertia en mirall on molts es reflectien: 'al dolce far niente'. Jo vaig conèixer una vegada a un polític de Junts que treballava amb normalitat, en una gestoria. El pobre havia d'ocultar-ho perquè no se n'assabentessin els dirigents del seu partit, que si en alguna cosa són zelosos és a mantenir la seva reputació de partit de ganduls. Uns dies anava amb perruca, d’altres disfressat de dona amb roba pispada a la seva senyora, i algunes vegades entrava per la finestra. En una ocasió va ser descobert per un altre militant de Junts quan sortia de l'oficina, per sort va tenir suficients reflexos i li va dir que li havia sobrevingut un apretón anant pel carrer i havia entrat un moment a solucionar-lo, res, cosa de dos minuts. Davant la mirada desconfiada del seu company de partit, va haver de jurar-li pels seus fills que no havia tocat ni un sol paper. Va ser la vegada que més a prop va estar de ser expulsat de Junts. Un pren com a exemple al Vivales, a Laura Borràs o als Tururull, líders del partit, i no li ve de gust fotre ni cop en tota la setmana, aquesta gent sí que sap viure. L'error del candidat de Santa Cristina ha estat no tenir en compte que les coses han canviat, que ara que Junts no toca poder, caldrà guanyar-se la vida d'alguna manera. Per això ha acabat dimitint. De tota manera, crec que la sanció ha estat exagerada, al cap i a la fi, fa tres anys que va a la feina només per a fitxar, tal com manava el llibre d'estil de JuntsxViureDelConte, o com es diguin avui. És normal que, per la força del costum, hagi continuat amb la seva acomodada forma de vida laboral fins i tot després que Junts no estigui en el govern, una distracció la pot tenir qualsevol. El pobre Jaume Quintana, que aquest és el seu nom, ha estat durant tres anys un model de candidat de Junts, acudint a fitxar i anant després a gaudir de la vida. És cert que podria haver aprofitat els seus anys d'absència dela feina per a crear alguna republiqueta imaginària -que sempre fan falta- o fraccionar contractes, com els seus estimats líders. O, almenys, hauria pogut dedicar-se a penjar llacets grocs en els fanals, tres anys donen per a molt llacet, amb això alliberes a tots els presos del món. Però això serien ja plusos, ell és un modest candidat d'un petit poble de les costa, tampoc li poem demanar que actuï com els grans líders revolucionaris del país. Ell, amb no aparèixer pel lloc de treball, demostrava amb escreix estar capacitat per a exercir d'alcalde de Junts. Des d'aquí demano que se li aixequi el càstig. L'amnistia ha de començar per aquests petits herois. Ni un pas enrere!

Plega un candidat modèlic de Junts

Vaig conèixer una vegada un polític que treballava en una gestoria. El pobre ho havia d’ocultar perquè no se n’assabentessin els dirigents, que si en alguna cosa són gelosos és en mantenir la seva reputació de partit de ganduls

El més llegit