El vintè congrés del Partit Comunista Xinès ha consagrat l’esperat des de fa temps: Xi Jinping, el president del país, s’ha convertit en el líder amb més poder des dels temps de Mao Zedong. La seva figura ha superat de molt les atribucions dels seus antecessors i inicia un tercer mandat amb totes les palanques decisòries a les seves mans. El Partit Comunista Xinès, una organització gegant amb més de 90 milions de militants, s’ha sotmès als seus designis i sembla que està lliure de pugnes i faccions; el Govern s’até a la revisió del capitalisme tutelat que impulsa Xi; la xarxa de relacions comercials amb uns 120 països sense més exigència que la rendibilitat dels negocis fa créixer exponencialment la influència política de la gran nació a Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. Fora d’això, el pols amb els Estats Units per l’hegemonia, la guerra d’Ucraïna i la seva aliança estratègica amb Rússia i diversos indicis de debilitat en el model de creixement autoritzen a mantenir algun dubte sobre les perspectives de futur.