Durant anys, el Barça va viure una fractura interna que va impedir el bon funcionament del club. Johan Cruyff va deixar tan bon sabor de boca com a jugador i com a entrenador que, durant anys, Josep Lluís Núñez no va voler tenir cap entrenador que li degués res a l’astre holandès o que pogués reivindicar la seva forma de joc. En aquella època, que va des del Dream Team fins al nomenament de Guardiola d’entrenador, ja amb Laporta de president, Núñez sempre va acusar Cruyff de voler exercir de president a l’ombra. Però per fer veure que no li tenia por, el que feia era difondre que Cruyff mirava de fer negocis amb el club des de la seva ascedencia davant l’afició. Unes vegades l’acusava d’influir en el preu dels jugadors per cobrar comissions, d’altres de voler vendre les seves màquines esportives al club o d’altres, directament, de comprar periodistes. El Barça va estar partit en dos fins que Laporta va guanyar les eleccions i va acceptar, fins i tot va presumir, que Cruyff era el president a l’ombra.