No hi ha res més fàcil que embotir individus en un farcell col·lectiu i convertir-lo en el sac de tots els cops. Els excessos, trampes i errors d’uns quants s’estenen a la totalitat, els esforços i valors personals es dilueixen en un magma sense rostre i el conjunt passa a prendre la tonalitat que els ulls exteriors trien. Si la tempesta creix i la incertesa asfixia, és el moment de trepitjar el sac. ¡I com de lliures serem! ¡Com millorarà la nostra vida!